Santanyí, 25 de juny de 1899.

 

 

        Els subjectes que subscriuen, membres tots del «Reial Gremi d’Assadolladors», socis numeraris de «S’excursionista santanyinera», exposen aquí, amb tot el respecte i submissió, el projecte següent:

            Una casa, per ser el que diuen una bona casa, ha de reunir unes quantes condicions essencialíssimes, que són: fonaments bons, bona escala, bones parets, teules ben cuites, bon rebost, bona llenyamada, bones cambres, aigua forta, grans finestres, estaques corresponents i bon portam. Idò bono, tota associació d’homes que les reunesquin, sigui pel fi que sigui, mercantil, industrial o de divertiment, necessita, per al seu ordre i bon govern i perquè marxi conforme, tenir bons fonaments, bona escala, bones parets, teules ben cuites, bon rebost, bona llenyamada, bones cambres, aigua forta, grans finestres, estaques corresponents i bon portam. Així com anirem fixant els càrrecs, desitjaríem que s'anassin proveint, i esperam de vosaltres que serà aquesta la primera vegada que el sufragi universal obrarà amb tot el seu poder.

            Bons fonaments —  És a dir, principis en la seva constitució i ordre en la seva vida. Què és un home sense cap? Un monstre, un ocell sense plomes, un peix dins el rostoll. Nosaltres, fins aquí, no som més que un carro sense rodes, que un home sense cap. Què és el primer que hem de fer? Assentar els fonaments, construir un cap i afegir-lo al cos d'aquesta reunió. És del tot indispensable una bona direcció, una autoritat a la qual tots estiguem subjectes, un comodor a qui s’ha de jurar obediència absoluta, que ens ha de manar segons cregui convenient i que ha de jutjar les bregues que entre nosaltres puguin néixer. Qui ha de ser el comodor? Nicolau Clar.

            Bona escala — Dues direccions necessitam: una, d’ordre moral, per a la qual hem nomenat el comodor, i l’altra, diguem-ho així, material, la direcció de la barca, l’itinerari que hem de seguir, el capità del vaixell. Qui ha de ser aquest capità? Jaume Antich.

            Bones parets — És a dir, resistents, fortes, que puguin aguantar el pes que els toca. Les parets són a la casa el que una bona administració és a nosaltres, per tant, d’entre nosaltres hem de nomenar un bosser, que sàpiga guardar sense gastar, ni deixar-se robar un sol cèntim dels que la nostra confiança en ell hagi dipositat. Aquest, el bosser, durà una taleca, caixa, caixó o calaix, i anirà sempre pagant totes aquelles coses que de comú acord hàgim adquirit. Qui ha de ser el bosser? Llorenç Bonet.

            Teules ben cuites — La teulada corona l’obra, és el seu acabatall. Aquesta passejada no ha de quedar així, ha de viure més que nosaltres. Com ho hem de fer? Aquí va la crònica. La crònica que immortalitza els fets, que escriu amb lletres de pedra marbre les gestes dels homes, que fixa d’una manera perdurable les heroïcitats dels valents, d’aquesta empresa nostra. Qui ha de ser el cronista? Miquel Clar.

            Bon rebost — L’abundància (si no és per fam, ronya o bastonades) mai no és un defecte: aquí no prenem el continent pel contingut sinó el contingut pel continent, no necessitam escudellers amb puntes, ni armaris empaperats, sinó anar ben proveïts de tot el necessari per tenir un rebost ben replè. Qui és de nosaltres que vulgui partir sense rebost? De vosaltres, sobretot, molt respectables membres del gremi assadollador? I necessitam partir no sols amb un rebost ple, sinó reparar i omplir el buit que cada dia s’hi faci. Necessitam, idò, un encarregat del rebost. Qui ha de ser el reboster? Marc Vidal.

            Bona llenyamada — Aquí sí que voldria que concentràssiu totes les vostres potències. Bona llenyamada! Si per altres parts podeu estalviar un cèntim, no el planyeu mai als tions, els tions aguanten el sòtil, el sòtil aguanta la vida de l’home. Què és un sòtil sense tions? Un rebost sense cuina. Una cuina sense cuiner. D’aquí es desprèn la importància del càrrec de cuiner. En podem prescindir? Jamai. El suïcidi no és lícit. Sense menjar no es pot viure. Amb el nom de cuiner no ens referim a la materialitat de l'aguiar (que això es farà per torn entre tots), sinó a la direcció de la cuina. Qui ha de ser el mestre cuiner? Toni Vadell.

            Aigua forta — Tan essencial és l'aigua en una casa com natural és a l'home la pròpia defensa. No heu sentit parlar mai de pirates? On n’hi sol haver més és a la mar. Idò bono, el nostre vaixell, no trobau que estaria bé que també dugués força armada? Ja és de raó, no fos cosa que caiguéssim dins les arpes de qualque milà d'aquests que ens tragués amb una xuclada. Tan forta ha de ser la nostra defensa com forta ha de ser l'aigua de vena, per això, qui ha de ser el nostre municipal? Jaume Cavallot.

            Grans finestres — Vol dir bona ventilació, comunicació amb la part de fora, que aplicat al nostre objecte no significa més que la nostra comunicació exterior. Visitarem, sense cap dubte, pobles i ports habitats i ens serà necessari tractar-hi, necessitarem, idò, un intrèpid. Qui ha de ser ell? Pere Bordoy.

            Bones cambres — A bona casa, bones dependències. Així, també, una direcció, per ser el que pertoca, no la pot exercir una persona tota sola, necessita els seus dependents. Aquesta excursió, ningú de vosaltres no ignora que ha de tenir per carretera la mar. Aspergits tots nosaltres per mar, seques i penyals, quin possible és poder sentir tots a la mar la veu de comandament del nostre comodor? La mar! Guitarra ben trempada! Oh! Qui de nosaltres no s'ha extasiat cent voltes davant la majestat encantadora i divina sublimitat dels seus moviments? La mar! Quin possible és sentir-se entre els roncs que les ones empeses per l'arravatadora força de vents huracanats peguen quan atupen la ribera? I quin possible és sentir-se entre les tendres melodies, exhalades per bufadors i covaranys en dies de calma! Per cap estil. I per altra part, la mar!, si bé és un punt de divertiment i bullanga, necessita sempre entre els qui hi van una puntualitat en tots els actes, rapidesa de maniobres, uniformitat en tots els moviments. A la veu de comandament hem de ser ràpids com els soldats. L'olla bull?, a dinar tot d’una. El sol surt?, fora son i ulls espolsats. Necessitam, idò, una veu que se senti de totes parts; és necessari un instrument mediador, el que vosaltres vulgueu, una xeremia, trompeta, corneta, tambor, clarí; però, què dic?, per cornar no hi ha res com un corn. Si ho creis així, qui ha de ser el cornador? Jaume Antoni Clar i Vicens.

            Bon portam — Per què serveixen les portes de finestres i portams? Per tancar. I per què es tanca? Per dues coses. Quines són? Per errar de lladres i per ventar el cop a un constipat. I per què deis això? Perquè necessitam un sastre. Digau-me, i un sastre atura els lladres i mata els constipats? Ja és de raó! Mostrau com? Apedaçant un forat o sargint un esqueix. Així atura les paparres, les formigues i altres animals feroços, i priva la circulació d'aires xerecs entre roba i pell. Necessitam, idò, un sastre que, feines deixades, ens apedaçarà robes de tots els soscaires que puguin tenir. A qui farem sastre? Lluc Clar i Oliver.

            Estaques corresponents — Això no vol dir que la casa hagi d'estar plena d'estaques, però n’hi ha d'haver les suficients per poder penjar el que trobeu o hàgiu de menester. Veniu de fora vila i duis un paner de caragols? El penjau a l'estaca i, si no hi trobau els caragols, sempre hi trobareu el paner. Duis una sarrieta de faves tendres? A l'estaca falta gent, i vosaltres estau segurs que si no la vos toquen o ella mateix no toca el dos, la trobareu a l'estaca quan la cerqueu. Serà, idò, indispensable un bon memorialista, encarregat d'escriure totes les cartes que siguin necessàries per donar a conèixer a les nostres famílies respectives el nostre parador. Qui haurà de ser aquest memorialista?

            No massa luxoses — Vol dir que no han de traspassar el límit de la bossa. Això vol dir que la bossa no ha de ser buida? I en ser-ho, com s’ha de fer perquè no ho sigui? Omplint-la. Per tant, necessitam un cobrador, un que s'encarregui d'omplir la nostra bossa, que recapti de cada un les quantitats que pertoquen i les entregui al bosser. Qui ha de ser el cobrador? Jaume Antoni Clar Vidal.

            Això és tot el que hem de proposar i que tenim l'alta honra de presentar a l'aprovació de vostre Reial Butza.

 

            Pep Fam Gallina.                    Toni Desanat.

 

                                            Tià Dejuna.

 

 

Aprovat el projecte següent, avui, 25 de juny de 1899.

 

            El Comodor                           El Cronista

 

 

                                                Pressupost

 

            Ingressos 55 pessetes cada un, i nou reuneixen un total de 495,00 pessetes.

 

            Despeses

 

            Durem en doblers

                          Per veure les coves      —      39'00 ptes.

                          Pagar mariners               —      60'00

                          Imprevists                         —   192'25

                                                                        ———————      

 

                                                                                  291'25

 

                         Anterior                  —                291'25

 

            Aprovisionament

 

                9 barcelles xeixa 3 de farina  —    45'00

                50 lliures arròs ——————            10'00

                25 lliures fideus ——————             6'25

                6 quartins vi —————————     22'50

                1     "      aiguardent ——————     20'00

                1 kg patata ——————————       3'00 

                1  "   cebes ——————————         3'00

                 Espècies i sal —————————      3'00

                 2 gerres oli ——————————   20'00 

                 Saïm —————————————     12'00

                 Formatge 5 peces ——————     12'00

                12 dotzenes ous ———————     12'00

                Sobrassada i talec ———————  25'00

                1 anyell ————————————    10'00       

                                                                          ———————       

                                                                     

                                                                                   203'75

                                                                               ——————

                              Despeses ——————      495'00

                              Ingressos ———————  495'00

                                                                                 ——————

                              Saldo —————————   000'00

 

 

                                              El Comodor

 

 

                    El Bosser                                        El Reboster

 

                 Llorenç Bonet.