El context

Sebastià Vidal, mestre jubilat

 

El diari de l'expedició és un document d'interès indubtable pels seus valors testimonials i memorialístics sobre la realitat de l'entorn geogràfic pel qual navegaren i que visitaren els expedicionaris, o pel context històric, econòmic i social en el qual s'inserí el discurs narratiu. Els trets d'anecdotari que traspuen molts dels paràgrafs de la crònica empelten també un valor emocional, sentimental, que va més enllà dels valors objectius que assignam a la informació que ens aporta: és una història de vida d'un grup de persones durant el temps breu que compartiren a bord del San Miguel per fer un viatge de turisme al voltant de la seva pròpia terra aquell estiu de 1899. Aquest fet, precisament, ens regala als lectors del segle XXI un valor més, afegit, atès què es tracta de literatura de viatges escrita des de la perspectiva sociocultural dels autòctons.

No sabem fitar fins a quin punt els membres del Reial Gremi, a l'hora de planificar i dur a terme l'expedició, estaven amarats de l'esperit romàntic que havia mogut els il·lustres viatgers estrangers a recalar a Mallorca durant el XIX. ¿Degueren compartir la dèria, des de la seva condició de mallorquins, de submergir-se en paratges d'ensomni, esquitxats del baf que expiraven les restes medievals o les runes megalítiques de passats anteriors? Tenim certeses, però, que la seva fal·lera excursionista s'alimentà a bastament amb les expectatives lligades a l'atracció d'una tendència de progrés i modernització, amb certa visió futurista i utilitària, dels recursos paisatgístics, històrics i culturals de l'illa.

 

Miquel Clar ens descriu a la seva crònica la realitat viscuda pels expedicionaris de la volta a Mallorca en el llaüt San Miguel amb els ulls i la ment d'un viatger pel seu propi país en aquell context sociocultural i històric. Aquesta circumstància ens ofereix l'oportunitat de fer un viatge interior cap a una reflexió profunda sobre la realitat del turisme a Mallorca avui en dia.