Amb posterioritat, s’enviaren formalment sol·licituds de recerca a diferents arxius de l’Estat espanyol, com ara l’Archivo del Museo Naval de Madrid, l’Archivo Intermedio Militar de Baleares i l’Archivo Naval de Cartagena, aquest darrer el que més documentació podia conservar per als nostres interessos, ja que, en aquelles saons, Mallorca pertanyia al districte marítim de Cartagena. I tant pel que fa al nom del llaüt com al dels seus possibles propietaris, Jaume i Toni o Antoni, o Jaime i Antonio, la resposta sempre fou, malauradament, la mateixa: que no hay datos ni antecedente alguno sobre el “asunto”.

 

Exhaurida la vessant dels museus i administracions, iniciàrem la investigació familiar a la recerca dels possibles descendents de Jaume Antich. Després de diverses gestions, localitzàrem una neta seva, Paquita Amengual, establerta a Palma. Paquita ens contà i aportà moltes dades i històries familiars, però del llaüt San Miguel, en concret, no en sabia res. Això sí, recuperàrem dues fotografies que ens permeten posar cara al patró Jaume Antich, malgrat que no es correspongui amb el jovençà de 25 anys, patró i municipal de l’expedició de 1899.

 

Pel que fa al tema familiar, la darrera recerca que es dugué a terme fou a l’Arxiu de Protocols Notarials de Manacor. A l’arxiu de Can Clar es conserven els inventaris notarials de Santanyí des de l’any 1876 a l’any 1967. Localitzat el testament del pare de Jaume Antich, es demanà telefònicament a la persona encarregada de l’Arxiu de Protocols, corresponent al districte de Manacor, si podia confirmar-nos la presència d’alguna embarcació al testament esmentat. I la resposta fou negativa, en tot el testament no es feia referència a cap embarcació ni a cap llaüt. Probablement, en aquell temps, no hi havia el costum d’escripturar les embarcacions... Encara podríem intentar cercar totes les escriptures de compres i totes les de vendes dels Antich que surten referenciades als inventaris notarials per si es fes menció d’alguna embarcació, cosa poc probable segons els experts, precisament, per la manca de costum d’escripturar les barques que ja hem esmentat. De tota manera, ens queda pendent.

 

El San Miguel se’ns resistia...

 

Actualment, tenim la darrera via d’investigació oberta. La de la premsa de l’època. La bona memòria de Jaume Ferrando recordà que havia llegit al quinzenal Santanyí que un tal Francisco Mesquida Oliver, patró santanyiner, havia naufragat amb un llaüt anomenat San Miguel. El mateix dia vaig localitzar la notícia al Santanyí, als números 103 i 104 corresponents al mes de desembre de 1961, en dues col·laboracions de Juan Llabrés Bernal titulades Hombres de Mar de Santanyí (1668-1927) I i II. Concretament a la segona, hi figura l’anotació següent: Francisco Mesquida Oliver, hijo de Bernardo. Sirvió en la armada. En 1896 se examinó de patrón de pesca. Naufragó en el laúd “San Miguel” en 1901.

 

En un horabaixa vaig passar-me fins a dues vegades tots els llibres de defunció de l’Arxiu Parroquial de Santanyí per localitzar aquest patró. Cap Mesquida Oliver... Amb les dades que tenim, tornam a dirigir-nos a l’Arxiu Naval de Cartagena. Per sorpresa nostra, aquest pic la resposta ve carregada d’informació:

 

En los “Libros matrices de Marinería” del siglo XIX, reclutada para hacer la correspondiente “campaña” al servicio de la Armada, lo más próximo que se ha encontrado sobre el asunto ha sido la “Hoja de Asiento” de un tal Francisco Mesquida Ferrer (pero no Oliver) en la que figura el nombre de su padre Bernardo y de su madre María, así como su lugar y fecha de nacimiento en Santañy (Felanitx) el día 23 de septiembre de 1868. A pesar de no coincidir el 2º apellido (Ferrer en lugar de Oliver), pero teniendo en cuenta que sí concuerdan a) el nombre de su padre “Bernardo”, b) que era mallorquín y c) la época (últimos años del XIX), ante la posibilidad de que pudiera tratarse de la persona que usted nos menciona, le enviamos escaneados, no obstante, su hoja de asiento, así como la hoja de las nóminas de varios de los buques donde Francisco Mesquida Ferrer estuvo embarcado durante sus 4 años de campaña (servicio militar de la época), desde 1888 en adelante, en la fragata “Lealtad”, el crucero “Don Juan de Austria”, el cañonero “Eulalia” y la escampavía “Garza”, en este último ya en 1891 formando parte de la “división de buques guardacostas” dedicados, tanto el Eulalia como la Garza, a la vigilancia costera y la lucha frente al contrabando. A partir de dicho año y a punto de cumplir los 4 años de servicio obligatorio no ha aparecido más documentación personal de este Francisco Mesquida Ferrer. En el supuesto que no fuera este el que usted busca, sino exactamente el que usted nos cita en su correo “Francisco Mesquida Oliver”, solo indicarle que como tal F. M. Oliver no se ha encontrado ninguna referencia sobre él en la documentación de este Archivo, como tampoco del naufragio en 1901 del laúd “San Miguel”.

 

Francisco Mesquida Ferrer, aquest sí que crec que hi era a l’Arxiu Parroquial. De Mesquida Ferrer n’hi havia un munt. Ja fos l’autor de les col·laboracions o del quinzenal Santanyí, el fet és que sembla que hi hagué un error clar de transcripció entre Oliver i Ferrer. El currículum informat des de Cartagena és ben compatible amb un patró contractat pels Cavallot. Consultat el llibre de defuncions de la parròquia, resulta que el nostre patró no va tenir fills, fet que complicava la localització de familiars... A l’anotació de defunció sols hi compareix un "sobrino del finado". Localitzats els familiars actuals, no tenen cap coneixença ni del patró ni del llaüt. Ja només ens quedava pentinar tota la premsa de l’època per si per casualitat es feia ressò del naufragi. Començàrem per La Almudaina. I ho férem des dels mesos d’hivern més propensos a possibles temporals cap als mesos de tardor de l’any 1901... No haguérem que cercar gaire; al febrer, concretament a La Almudaina de dia 12 de febrer de l’any 1901, s’hi fa constar que el llaüt Santa Isabel ha trobat, devers el Cap de la Regana, l’aparell del llaüt San Miguel naufragat davant l’Illa del Toro. I al número de dia 9 de febrer, hi trobam que s’ha obert una subscripció a favor del patró i alhora propietari del falutx San Miguel, del naufragi del qual ja en tenen coneixença els lectors de La Almudaina, segons diu el rotatiu. El més curiós del tema és que no hem trobat als números anteriors la notícia concreta del naufragi en qüestió, i arribam a dia 12 de gener, en què el llaüt San Miguel figura com a despatxat amb 24 tones cap a Sóller.

 

Per tant, tenim un San Miguel naufragat l’any 1901 prop de l’Illa del Toro, només dos anys després de la volta a Mallorca dels nostres expedicionaris, amb un patró santanyiner que, segons La Almudaina, n’és també el propietari. No podem descartar una possible venda del llaüt dels Cavallot al patró Francisco Mesquida Ferrer, atesa la proliferació de barques que tenien en propietat.

 

En espera de possibles confirmacions i davant l’actual absència d’informació sobre el llaüt en què navegaren els nostres expedicionaris, tant pel que fa a les seves característiques com a la seva pròpia història, ens decidim almanco a reconstruir el San Miguel mitjançant la confecció d’una maqueta a escala 1:10, malgrat la poca informació que ens dona el Diari i, val a dir-ho, també, l’època en si mateixa.