Definició

Manuel Gómez Planas – Sebastià A. Adrover Vicens

 

 

L’edició electrònica del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll defineix el llaüt com l’embarcació de poc tonatge (des d'una fins a cinquanta tones), ormejada de vela llatina i de vegades d'un floc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al cabotatge.

 

Els primers llaüts que començaren a operar per les Illes a finals del segle XVIII eren anomenats barques del bou i fins ben entrats els anys vint del segle XX pescaren sempre en parella.

 

Existeixen diverses generacions de barques del bou o llaüts. El San Miguel formaria part de la primera generació de barques del bou. Aquesta primera generació comprèn els llaüts de fins a 12-14 metres d’eslora, propulsats únicament a vela i construïts del 1800 fins al 1920. Les barques del bou de la segona generació ja comencen a compartir la propulsió a vela amb els primers motors, que s’instal·laren l’any 1925. A partir de la tercera generació, que s’inicia l’any 1940, les embarcacions ja es construeixen per incorporar únicament i exclusiva el motor i abandonar la vela, i varien notablement les formes. Deixen de ser llaüts grossos per ser barques del bou (embarcació d’arrossegament), incorporen motors més potents i maneres de pesca més adaptades per a una sola barca i ja no necessiten la parella.

 

Respecte a les dates d'inici i final de les generacions, poden sofrir variacions de dos a quatre anys, més o menys, ja que la modernització en cadascuna de les generacions no va ser immediata sinó gradual i depenia de cada armador. També cal tenir en compte que l’antiguitat de la flota pesquera de les Balears ha estat molt longeva, per la qual cosa s’han superposat algunes generacions. Podem posar com a exemple la Balear, de 1924, de segona generació, que va estar en actiu fins al desembre de 1997 i, per tant, va compartir tres generacions, amb 73 anys de servei.

 

Així, el llaüt, inicialment, era una embarcació dedicada generalment a la pesca i, també, val a dir-ho, al contraban, activitats que sobretot a la comarca de Santanyí es duien a terme indistintament i de manera aleatòria segons el moment, l’ocasió i la necessitat.