Especificacions tècniques

Jaume Ferrando, advocat i capità de la Marina Mercant

 

El San Miguel és molt mariner, ample i falaguer. Un bon llaüt, caminador, còmode. Com els llaüts construïts pels mestres d’aixa d’aquestes, les nostres, Illes, preparats per als vents forts que hi bufen; amb molt de pedaç, per cercar un centre vèlic baix, amb més d’una vela: major i mitjana, o millor amb floc, major i mitjana. Tal volta és un dels fets damunt l’arena de Cala Santanyí pel mestre Pere Mir.

 

El patró del San Miguel devia conèixer bé la costa mallorquina i no devia utilitzar ni cartes nàutiques ni derroter. Li devien ser familiars els penyals, les cales, els esculls, les raconades, els fars, el sol del migdia, els estels principals.

 

Sabia cap on arrumbar, on donar resguard, cap on mirar dins la fosca de les nits. El seu cap intuïa el que descriuen els derroters i dibuixava el perfil de la costa quasi amb la precisió de les cartes.

 

I el San Miguel va anar servant dins la memòria del seu fustam aquell viatge plàcid, lleuger, d’un navegar tranquil i sense ensurts, dins mars que acompanyen, amb vents suaus, unes persones que havien sabut tenir esment de la seva arborada, taules i navegar.

 

Hem oblidat la mar com era, aquelles cales com eren, els mariners absents com eren.

Hem oblidat que som mediterranis, que som a la Mediterrània, la Mediterrània, que som en una illa al mig de la Mediterrània.

Ens hem oblidat.

 

És hora d’alenar, de reposar i d’escoltar els poetes...