Traduccions

Àngels Àlvarez, filòloga, correctora i traductora

 

 

Hi ha quelcom de misteriós en les llengües, en les paraules que fan servir. Traslladar un missatge d’una llengua a una altra mai no és una tasca senzilla. És un procés que t’obliga a la reflexió. Conjugar la literalitat i la fidelitat del text original amb l’adequació a la llengua d’arribada i no perdre els matisos. Combinar ambdues coses per aconseguir l’equilibri. Aquest és el treball del traductor, un traductor que sempre és el responsable d’un text que probablement no va ser concebut perquè un dia algú el traduís.

Situar-se a l’estiu de 1899 i explorar el Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca a bord del llaüt San Miguel, escrit per Mn. Miquel Clar en un català prenormatiu d’ortografia vacil·lant, adaptar-lo a la llengua normativa i després traduir-lo al castellà ha estat, a més d’un repte, un viatge apassionant, tant com de ben segur ho va ser el dels expedicionaris.

 

Un viatge per la llengua, per l’illa, per la mar i per una època que, sense aquesta crònica que ens en deixa testimoni, a hores d’ara és inimaginable.

Cathy Sweeney, filòloga i funcionària d’universitat jubilada

 

La traducció de qualsevol text, sigui curt, sigui llarg, és sempre un repte, sigui entre llengües properes o, com en aquest cas, entre llengües tan distants com el català i l’anglès. Si, a això, hi afegim els molts documents diferents, d’autors diferents, alguns actuals, d’altres escrits l’any 1899, que tracten molts temes diferents —gastronomia, geografia, nàutica...—, i inclouen terminologia especialitzada —toponímia, vela llatina i parts d’un llaüt, vents i angles del vent...—, expressions idiomàtiques locals i citacions de diverses fonts, el repte pot semblar insuperable.

Ara bé, una vegada familiaritzada amb l’objecte, l’abast i l’ambició d’aquest projecte, el repte em resultà impossible de resistir.

 

L’oportunitat de fer una ullada a la Mallorca que va ser, a través dels ulls i de l’humor peculiar d’aquests expedicionaris de finals del segle dinou i de llur cronista, ha estat una experiència enriquidora, només aigualida per la comparació amb allò en què s’ha convertit Mallorca, sobretot la costa, tan ben descrita al Diari i als documents addicionals, cent vint anys més tard.