Els vins de l'expedició
Hi ha una cosa que la trobo molt curiosa d’aquest vi, des blanc me refereixo, i és que, realment, s’equilibri és... com diria... la nota predominant. I t’evoca molt un paisatge que no té cap estridència, és a dir, és un vi amb què tot està com en el seu lloc. I si anéssim a sa part de paisatge ni és una costa que sigui d’aquelles olors particulars de ses platges d’arena amb sa vegetació que creix a ses dunes, no és això perquè això està com a molt enfocat a un ecosistema; tampoc és un lloc on predomini molt ni es pi ni es romaní; ni és un lloc on ses cigales estiguin cantant massa fort, no, no, no. És com una espècie d’ajuntar-ho tot i veure un paisatge extremadament harmònic amb aquell embatol de les onze des dematí que encara no ha entrat fort, eh? que comença i veus aquelles retxetes damunt s’aigua, és aquell moment, eh? És aquell moment...
Sense paraules, gràcies David Oliver.
Flors en el desert 10h
12. 07. 2020
